Quan cultivar aliments també és cultivar dignitat
A la part alta de Manresa, el Convent de Santa Clara és molt més que un espai patrimonial: és un punt de referència social a la ciutat. El recinte (format per diversos edificis religiosos i assistencials) s’ha anat vinculant, amb els anys, a iniciatives d’acollida, suport i cobertura de necessitats bàsiques.
I dins d’aquest ecosistema, hi ha un projecte que explica molt bé la seva manera de fer: l’hort ecològic.
Un hort que alimenta persones i projectes
L’hort ecològic de la Fundació vinculada al Convent de Santa Clara s’ha presentat públicament com una de les seves eines d’integració i acollida, amb una dimensió destacada: més de 3.000 m². Segons NacióDigital, aquest hort genera productes per a cistelles encarregades per particulars i també lots destinats a la Plataforma dels Aliments.
Això el converteix en una peça clau per a una idea molt potent: produir aliments de proximitat amb un impacte social directe.
Hort social i comunitari: parcel·les per a l’autoconsum i terres per al banc d’aliments
El projecte no només va de producció, sinó també de comunitat. Segons explica la Comunalitat de Manresa, a l’Avinguda Pirelli la Fundació del Convent de Santa Clara gestiona un hort social dividit en parcel·les per a l’autoconsum de persones i famílies en situació de vulnerabilitat, i alhora treballa terres comunitàries destinant-ne la producció al seu banc d’aliments
Un espai viu (també) per a la infància i la cohesió
La dimensió comunitària del Convent i el seu entorn també ha incorporat mirades educatives i de cura. En una comunicació municipal (2017), l’Ajuntament de Manresa ja explicava que part de l’hort del Convent s’adequaria per a activitats vinculades a infants (joc i esport), dins d’un projecte d’atenció a la infància en situació de vulnerabilitat.
Aquesta visió amplia el significat de “hort”: no és només un lloc on passen coses, sinó un lloc que fa passar coses.